Ponents
Jaime Vindel
Col·loqui Imaginaris fòssils i petromasculinitat Dijous 11 d’abril, 19h, Auditori del VINSEUM
Jaime Vindel és investigador del programa Ayudas Ramón y Cajal (2018) de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Va ser coordinador del bloc “Ecologies culturals” del Programa d'Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA, 2017-2018/2019-2020). És l’autor dels llibres Estética fósil. Imaginarios de la energía y crisis ecosocial (2020) i Cultura fósil. Arte, cultura y política entre la Revolución industrial y el calentamiento global (2023).
Jaime Vindel és investigador del programa Ayudas Ramón y Cajal (2018) de l’Institut d’Història del Consell Superior d’Investigacions Científiques. Va ser coordinador del bloc “Ecologies culturals” del Programa d'Estudis Independents del Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA, 2017-2018/2019-2020). És l’autor dels llibres Estética fósil. Imaginarios de la energía y crisis ecosocial (2020) i Cultura fósil. Arte, cultura y política entre la Revolución industrial y el calentamiento global (2023).
Francesc Sáez
Jornada de bioètica: Nos-altres cuidem-nos Divendres 19 d’abril, 9h, Fòrum Berger-Balaguer
Francesc Sáez és educador social als Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilafranca des del 1986. Treballa amb el col·lectiu de la Gent Gran des del 1994. Actualment realitza atenció Individual i atenció comunitària i coordina la Comissió pel Benestar de la gent gran del Consistori. Té un postgrau en Serveis Socials per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Francesc Sáez és educador social als Serveis Socials de l’Ajuntament de Vilafranca des del 1986. Treballa amb el col·lectiu de la Gent Gran des del 1994. Actualment realitza atenció Individual i atenció comunitària i coordina la Comissió pel Benestar de la gent gran del Consistori. Té un postgrau en Serveis Socials per la Universitat Autònoma de Barcelona.
DJ Rosario
Xerrada + Concert L’alteritat Dissabte 20 d’abril, 20:15 h, Claustre de la Trinitat
DJ Rosario (Rosario Salas) és una de les DJs amb més trajectòria de l’escena barcelonina. Va ser una de les impulsores de les festes LeSFATALes, i s’ha consolidat com una de les màximes exponents del house en totes les seves variants dintre de l’escena del nostre país, punxant en les principals sales i festivals. Pel que fa al seu activisme polític, és A&R del segell Femmnoise, així com impulsora dels cursos de DJ per a dones i persones no binàries Boller Room.
DJ Rosario (Rosario Salas) és una de les DJs amb més trajectòria de l’escena barcelonina. Va ser una de les impulsores de les festes LeSFATALes, i s’ha consolidat com una de les màximes exponents del house en totes les seves variants dintre de l’escena del nostre país, punxant en les principals sales i festivals. Pel que fa al seu activisme polític, és A&R del segell Femmnoise, així com impulsora dels cursos de DJ per a dones i persones no binàries Boller Room.
Clara Queraltó Olivé
Col·loqui TV Virginia Woolf Divendres 19 d’abril, 19h, Penedès TV
Clara Queraltó Olivé és escriptora. Llicenciada en Filologia Catalana per la UAB i Màster en Literatura Comparada, Estudis Literaris i Culturals per la mateixa Universitat. Es dedica a l’ensenyament de llengua i literatura catalanes a joves. Ha publicat El que pensen els altres, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (2017), relats a les antologies Barcelona suites i Nits d’esti (2019 i 2020), la novel·la Et diré R. (2021) i, aquest març, Com un batec en un micròfon, Premi Llibres Anagrama de Novel·la. Ha estat membre del jurat del Premi Proa de Novel·la des de la seva creació i habitualment escriu articles d’opinió al mitjà digital El Nacional.cat. També ha participat al programa de teatre emès per Tv3 El Llop i La Puntual i col·labora a la secció “No s’ha parlat prou de” al programa No ho sé, de RAC1.
Clara Queraltó Olivé és escriptora. Llicenciada en Filologia Catalana per la UAB i Màster en Literatura Comparada, Estudis Literaris i Culturals per la mateixa Universitat. Es dedica a l’ensenyament de llengua i literatura catalanes a joves. Ha publicat El que pensen els altres, Premi Mercè Rodoreda de contes i narracions (2017), relats a les antologies Barcelona suites i Nits d’esti (2019 i 2020), la novel·la Et diré R. (2021) i, aquest març, Com un batec en un micròfon, Premi Llibres Anagrama de Novel·la. Ha estat membre del jurat del Premi Proa de Novel·la des de la seva creació i habitualment escriu articles d’opinió al mitjà digital El Nacional.cat. També ha participat al programa de teatre emès per Tv3 El Llop i La Puntual i col·labora a la secció “No s’ha parlat prou de” al programa No ho sé, de RAC1.
Jaume C. Pons Alorda
Taula Rodona Entre Guifré i Cervantes Dijous 25 d’abril, 19h, Auditori de VINSEUM
Jaume C. Pons Alorda és escriptor, traductor, editor i professor d’escriptura creativa. Ha publicat els poemaris Tots els sepulcres, Cala foc als ossos, Era, Riu, bèstia i Mil súmmums, entre d’altres, i les novel·les Faula i Ciutat de Mal. La seva obra i les seves traduccions de Fulles d’herba de Walt Whitman i El preludi de William Wordsworth han merescut diversos premis rellevants. Ha traduït també autors com Elisabeth Bishop, Edgar Allan Poe, William Blake, Irish Murdoch, entre d’altres. És col·laborador habitual d’Ara Balears, El Temps, El Temps de les Arts, La Veu dels Llibres, Lletres Bàrbares i del pòdcast L’illa de Maians. Acaba de publicar l’assaig Les cendres de Pasolini.
Jaume C. Pons Alorda és escriptor, traductor, editor i professor d’escriptura creativa. Ha publicat els poemaris Tots els sepulcres, Cala foc als ossos, Era, Riu, bèstia i Mil súmmums, entre d’altres, i les novel·les Faula i Ciutat de Mal. La seva obra i les seves traduccions de Fulles d’herba de Walt Whitman i El preludi de William Wordsworth han merescut diversos premis rellevants. Ha traduït també autors com Elisabeth Bishop, Edgar Allan Poe, William Blake, Irish Murdoch, entre d’altres. És col·laborador habitual d’Ara Balears, El Temps, El Temps de les Arts, La Veu dels Llibres, Lletres Bàrbares i del pòdcast L’illa de Maians. Acaba de publicar l’assaig Les cendres de Pasolini.
Pep Planas
Teatre Voltaire / Rousseau. La disputa Divendres 19 d’abril, 20h, Teatre Cal Bolet
Pep Planas és actor i ha participat en diverses obres de teatre, pel·lícules i sèries de TV. Comença els estudis a l'Institut del Teatre de Terrassa i els interromp per integrar-se a la Companyia de Josep Maria Flotats, on participa en els espectacles Cyrano de Bergerac i El despertar de la primavera . Continua la seva formació a França, primer a l'École Florent i després al Conservatoire National Supérieur d'Art Dramatique de París. Durant tres anys més, segueix residint en aquesta ciutat, on participa en diferents projectes amb diverses companyies i personalitats del món del teatre com Matthias Langhoff, Jean Reno, Lluís Pasqual i Philippe Gaulier. Becat per la Universitat de Wisconsin (USA), fa un màster al Professional Theater Training Program de Milwaukee, on participa en nombrosos espectacles. Ha sigut dirigit també per Calixto Bieito, Lluís Homar, Carme Portacelli, Ariel Garcia Valdés, Pep Pla, Àngels Aymar, Josep M. Mestres, entre d’altres. Des del començament ha compaginat el teatre amb la televisió i el cinema.
Pep Planas és actor i ha participat en diverses obres de teatre, pel·lícules i sèries de TV. Comença els estudis a l'Institut del Teatre de Terrassa i els interromp per integrar-se a la Companyia de Josep Maria Flotats, on participa en els espectacles Cyrano de Bergerac i El despertar de la primavera . Continua la seva formació a França, primer a l'École Florent i després al Conservatoire National Supérieur d'Art Dramatique de París. Durant tres anys més, segueix residint en aquesta ciutat, on participa en diferents projectes amb diverses companyies i personalitats del món del teatre com Matthias Langhoff, Jean Reno, Lluís Pasqual i Philippe Gaulier. Becat per la Universitat de Wisconsin (USA), fa un màster al Professional Theater Training Program de Milwaukee, on participa en nombrosos espectacles. Ha sigut dirigit també per Calixto Bieito, Lluís Homar, Carme Portacelli, Ariel Garcia Valdés, Pep Pla, Àngels Aymar, Josep M. Mestres, entre d’altres. Des del començament ha compaginat el teatre amb la televisió i el cinema.
Hypatia Pétriz
Taula Rodona L’alteritat des del pensament i l’acció feministes Dimecres 17 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Hypatia Pétriz és graduada en Filosofia (UB) i ha cursat el màster Estudios Avanzados en Filosofía (UCM). Gràcies a un contracte de Formació del Professorat Universitari (2023-2026) actualment està fent la tesi doctoral sobre la pràctica de l'autoconsciència i les maneres en què ha transformat la filosofia (IFS-CSIC i UB). Ha estat becària del Festival de Filosofia BarcelonaPensa, becària de col·laboració amb el departament de Filosofia (UB) i també becària JAE-Intro (IFS-CSIC). Els àmbits de la seva recerca són la filosofia contemporània i la filosofia política.
Hypatia Pétriz és graduada en Filosofia (UB) i ha cursat el màster Estudios Avanzados en Filosofía (UCM). Gràcies a un contracte de Formació del Professorat Universitari (2023-2026) actualment està fent la tesi doctoral sobre la pràctica de l'autoconsciència i les maneres en què ha transformat la filosofia (IFS-CSIC i UB). Ha estat becària del Festival de Filosofia BarcelonaPensa, becària de col·laboració amb el departament de Filosofia (UB) i també becària JAE-Intro (IFS-CSIC). Els àmbits de la seva recerca són la filosofia contemporània i la filosofia política.
Vicent Partal
Conferència La frontera alegre, el contacte amb l’altre Dilluns 15 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Vicent Partal és periodista i director de VilaWeb. Ha treballat també a El Temps, El Punt, Diari de Barcelona, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, TVE, entre altres. És considerat un dels pioners d’Internet als Països Catalans. Cofundador del setmanari El Temps el 1983, formà part del Diari de Barcelona i de Televisió Espanyola, on s'especialitzà en temes de política internacional. Com a reporter i corresponsal cobrí esdeveniments arreu del món, entre altres la caiguda del Mur de Berlín, el cop d'Estat a l’URSS i les independències dels països bàltics, la guerra dels Balcans, la revolta dels estudiants de Pequín, la fi de l'apartheid a Sud-àfrica, l’inici de l’autonomia palestina, el conflicte al Kurdistan i diverses eleccions als Estats Units. És president de l’European Journalism Centre, amb seu a Maastricht, una entitat professional d’abast continental que treballa per la promoció del periodisme de qualitat a Europa i per assimilar els grans canvis tecnològics i culturals que acompanyen la digitalització dels mitjans. Des de juny de 2020 és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Vicent Partal és periodista i director de VilaWeb. Ha treballat també a El Temps, El Punt, Diari de Barcelona, Catalunya Ràdio, La Vanguardia, TVE, entre altres. És considerat un dels pioners d’Internet als Països Catalans. Cofundador del setmanari El Temps el 1983, formà part del Diari de Barcelona i de Televisió Espanyola, on s'especialitzà en temes de política internacional. Com a reporter i corresponsal cobrí esdeveniments arreu del món, entre altres la caiguda del Mur de Berlín, el cop d'Estat a l’URSS i les independències dels països bàltics, la guerra dels Balcans, la revolta dels estudiants de Pequín, la fi de l'apartheid a Sud-àfrica, l’inici de l’autonomia palestina, el conflicte al Kurdistan i diverses eleccions als Estats Units. És president de l’European Journalism Centre, amb seu a Maastricht, una entitat professional d’abast continental que treballa per la promoció del periodisme de qualitat a Europa i per assimilar els grans canvis tecnològics i culturals que acompanyen la digitalització dels mitjans. Des de juny de 2020 és membre de la Secció Filològica de l’Institut d’Estudis Catalans.
Sergi Oms
Conferència Biaixos cognitius amb què pensem Dimarts 16 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Sergi Oms és doctor en Filosofia i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És especialista en Filosofia de la Lògica i del Llenguatge, especialment en paradoxes semàntiques i de la vaguetat, i ha treballat, també, en àrees com la metafísica, l’epistemologia, l’ètica i la psicologia. A part de la Universitat de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de València i a la Universitat Central de Catalunya. Ha estat investigador visitant a les universitats de Sheffield, Nova York, Complutense de Madrid, l’Institut Jean Nicod (París) i la Universitat de Torí.
Sergi Oms és doctor en Filosofia i professor de la Facultat de Filosofia de la Universitat de Barcelona. És especialista en Filosofia de la Lògica i del Llenguatge, especialment en paradoxes semàntiques i de la vaguetat, i ha treballat, també, en àrees com la metafísica, l’epistemologia, l’ètica i la psicologia. A part de la Universitat de Barcelona, ha estat docent a la Universitat de València i a la Universitat Central de Catalunya. Ha estat investigador visitant a les universitats de Sheffield, Nova York, Complutense de Madrid, l’Institut Jean Nicod (París) i la Universitat de Torí.
La Niña Jacarandá
Xerrada + Concert L’alteritat Dissabte 20 d’abril, 20:15 h, Claustre de la Trinitat
La Niña Jacarandá és la xilena-veneçolana Isamit Morales, una DJ, artista i activista que s’ha fet un lloc a l’escena barcelonina a través de la seves sessions, on predominen els ritmes provinents del sud, mesclats amb sonoritats ambientals. També és igualment reconeguda per la seva tasca al davant de l’escola de DJ feminista no binària Sin*Sync, una iniciativa que pretén crear comunitat a través de la música i l’ensenyament de les nocions bàsiques del DJing.
La Niña Jacarandá és la xilena-veneçolana Isamit Morales, una DJ, artista i activista que s’ha fet un lloc a l’escena barcelonina a través de la seves sessions, on predominen els ritmes provinents del sud, mesclats amb sonoritats ambientals. També és igualment reconeguda per la seva tasca al davant de l’escola de DJ feminista no binària Sin*Sync, una iniciativa que pretén crear comunitat a través de la música i l’ensenyament de les nocions bàsiques del DJing.
Mookie
Xerrada + Concert L’alteritat Dissabte 20 d’abril, 20:15 h, Claustre de la Trinitat
Mookie és un artista multidisciplinari, que centra les seves actuacions en el so. Les seves actuacions es caracteritzen per la capacitat de condensar totes les sonoritats de la diàspora africana, passades pel filtre de l’electrònica més trencadora i innovadora. És un dels membres més rellevants del col·lectiu Jokko. Jokko; col·lectiu nascut a Barcelona i format per persones provinents de la diàspora africana, que volen posar sobre la taula les diferents tendències de les noves representacions musicals que s’estan coent a Àfrica.
Mookie és un artista multidisciplinari, que centra les seves actuacions en el so. Les seves actuacions es caracteritzen per la capacitat de condensar totes les sonoritats de la diàspora africana, passades pel filtre de l’electrònica més trencadora i innovadora. És un dels membres més rellevants del col·lectiu Jokko. Jokko; col·lectiu nascut a Barcelona i format per persones provinents de la diàspora africana, que volen posar sobre la taula les diferents tendències de les noves representacions musicals que s’estan coent a Àfrica.
Josep M. Lluró
Taula rodona Entre Guifré i Cervantes Dijous 25 d’abril, 19h, Auditori de VINSEUM
Josep M. Lluró és director d’escola i professor d’història. Compagina la feina docent amb l’assaig. Els seus darrers treballs se centren en l’anàlisi de la relació dels processos artístics —especialment l’escriptura— en els desenvolupaments històrics de les societats. En aquest sentit, ha publicat recentment articles sobre la marca del colonialisme en l’obra de Swift i de Montaigne, i també sobre els discursos que van preparar la conquesta colonial d’Amèrica. També ha publicat diversos articles relacionats amb la literatura del testimoniatge dels camps d’extermini. Interessat des de sempre per la poesia contemporània, ha escrit textos sobre l’obra de Miquel Bauçà, Pasolini, Albert Roig, Carles Torner i Andreu Vidal. Ha traduït El cas Handke, de Louise L. Lambrichs, i ha estat el coordinador del cicle de conferències «Memòria, història i creació artística: Walter Benjamin vist per Francesc Abad», que va tenir lloc el 2008 a l’Instituto Cervantes de Berlín, sota el patronatge de l’Institut Ramon Llull.
Josep M. Lluró és director d’escola i professor d’història. Compagina la feina docent amb l’assaig. Els seus darrers treballs se centren en l’anàlisi de la relació dels processos artístics —especialment l’escriptura— en els desenvolupaments històrics de les societats. En aquest sentit, ha publicat recentment articles sobre la marca del colonialisme en l’obra de Swift i de Montaigne, i també sobre els discursos que van preparar la conquesta colonial d’Amèrica. També ha publicat diversos articles relacionats amb la literatura del testimoniatge dels camps d’extermini. Interessat des de sempre per la poesia contemporània, ha escrit textos sobre l’obra de Miquel Bauçà, Pasolini, Albert Roig, Carles Torner i Andreu Vidal. Ha traduït El cas Handke, de Louise L. Lambrichs, i ha estat el coordinador del cicle de conferències «Memòria, història i creació artística: Walter Benjamin vist per Francesc Abad», que va tenir lloc el 2008 a l’Instituto Cervantes de Berlín, sota el patronatge de l’Institut Ramon Llull.
Montserrat Julià
Col·loqui TV Virginia Woolf, entre la vida i l’art Divendres 19 d’abril, 19h, Penedès TV
Montserrat Julià és historiadora de l'art i bibliotecària. En l'àmbit de les biblioteques ha impulsat diversos projectes relacionats amb la lectura i la cohesió social. És professora en diverses universitats en assignatures i tallers relacionats amb la teoria i el Patrimoni Cultural.; autora de diverses publicacions i conferències en l'àmbit científic sobre paisatge, història, urbanisme, arquitectura i viticultura. Vicepresidenta de SOS Monuments (Barcelona) entitat de defensa del Patrimoni Cultural que compta amb més de vint-i-cinc anys d'existència. Actualment, escriu articles sota l'epígraf Les herències de Demèter amb una mirada sobre la cultura del vi, el patrimoni cultural, la literatura i la feminitat.
Montserrat Julià és historiadora de l'art i bibliotecària. En l'àmbit de les biblioteques ha impulsat diversos projectes relacionats amb la lectura i la cohesió social. És professora en diverses universitats en assignatures i tallers relacionats amb la teoria i el Patrimoni Cultural.; autora de diverses publicacions i conferències en l'àmbit científic sobre paisatge, història, urbanisme, arquitectura i viticultura. Vicepresidenta de SOS Monuments (Barcelona) entitat de defensa del Patrimoni Cultural que compta amb més de vint-i-cinc anys d'existència. Actualment, escriu articles sota l'epígraf Les herències de Demèter amb una mirada sobre la cultura del vi, el patrimoni cultural, la literatura i la feminitat.
Julià de Jòdar
Taula rodona Entre Guifré i Cervantes Dijous 25 d’abril, 19h, Auditori de VINSEUM
Julià de Jòdar és escriptor. Neix a Badalona i es cria al barri del Gorg. Tot i que primer estudia enginyeria i obté el diploma d'enginyer tècnico-químic el 1964, abandona després aquesta via per a estudiar humanitats. Es llicencia en Història moderna i contemporània i fa estudis de teatre a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. La seva obra més important és L'atzar i les ombres, que comprèn el cicle de novel·les L'àngel de la segona mort, El trànsit de les fades, El metall impur i la recent publicada La casa tapiada. La seva novel·la Pastoral catalana rep el Premi Carlemany (2009). L'any 2012 publica, conjuntament amb el periodista David Fernàndez, el llibre Cop de CUP. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d’Unitat Popular, d’octubre de 2015 a gener de 2016. Ha col·laborat a El Punt Avui, El Singular Digital i VilaWeb.
Julià de Jòdar és escriptor. Neix a Badalona i es cria al barri del Gorg. Tot i que primer estudia enginyeria i obté el diploma d'enginyer tècnico-químic el 1964, abandona després aquesta via per a estudiar humanitats. Es llicencia en Història moderna i contemporània i fa estudis de teatre a l'Escola d'Art Dramàtic Adrià Gual. La seva obra més important és L'atzar i les ombres, que comprèn el cicle de novel·les L'àngel de la segona mort, El trànsit de les fades, El metall impur i la recent publicada La casa tapiada. La seva novel·la Pastoral catalana rep el Premi Carlemany (2009). L'any 2012 publica, conjuntament amb el periodista David Fernàndez, el llibre Cop de CUP. Va ser diputat al Parlament de Catalunya per la Candidatura d’Unitat Popular, d’octubre de 2015 a gener de 2016. Ha col·laborat a El Punt Avui, El Singular Digital i VilaWeb.
Maria F. Jiménez
Jornada de bioètica: Nos-altres cuidem-nos Divendres 19 d’abril, 9h, Fòrum Berger-Balaguer
Maria F. Jiménez és infermera especialitzada en recerca en l’àmbit clínic del malalt crític en situacions d' urgències i emergències, ètica i bioètica. Diplomada en infermeria, en Criminologia i Doctorada en Antropologia Social i Cultural amb la tesi “Construcción de la ética asistencial del cuidar en urgencias y emergencias”. Màster en Bioètica i Dret. Ha treballat com a infermera assistencial a l'Hospital Universitari Joan XXIII i al Sistema de Emergències Mèdiques de Catalunya. Professora titular acreditada Catedràtica del departament d’infermeria de la Universitat Rovira i Virgili. Va ser degana de la Facultat d’infermeria de finals de 2019 a juliol de 2022 i actualment és Secretaria General de la Universitat . Es presidenta del comitè deontològic del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona i vicepresidenta del Comitè deontològic de les infermeres espanyoles. És membre del comitè d'Ètica assistencial del Hospital Joan XXIII i del Comitè de Ètica d'Investigació amb Medicaments de l'Institut Pere Virgili.
Maria F. Jiménez és infermera especialitzada en recerca en l’àmbit clínic del malalt crític en situacions d' urgències i emergències, ètica i bioètica. Diplomada en infermeria, en Criminologia i Doctorada en Antropologia Social i Cultural amb la tesi “Construcción de la ética asistencial del cuidar en urgencias y emergencias”. Màster en Bioètica i Dret. Ha treballat com a infermera assistencial a l'Hospital Universitari Joan XXIII i al Sistema de Emergències Mèdiques de Catalunya. Professora titular acreditada Catedràtica del departament d’infermeria de la Universitat Rovira i Virgili. Va ser degana de la Facultat d’infermeria de finals de 2019 a juliol de 2022 i actualment és Secretaria General de la Universitat . Es presidenta del comitè deontològic del Col·legi Oficial d'Infermeres i Infermers de Tarragona i vicepresidenta del Comitè deontològic de les infermeres espanyoles. És membre del comitè d'Ètica assistencial del Hospital Joan XXIII i del Comitè de Ètica d'Investigació amb Medicaments de l'Institut Pere Virgili.
Carles Orta
Jornada de bioètica: Nos-altres cuidem-nos Divendres 19 d’abril, 9h, Fòrum Berger-Balaguer
Carles Horta és metge especialista en Medicina Interna i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans de treballar a Vilafranca ho havia fet a l’Hospital de Sant Pau i a Sant Antoni Abat de Vilanova. Des del 1987 exerceix com a metge especialista en Medicina Interna a Vilafranca. Va ser cap d’aquest servei des del 1993 al 1999, anys que van coincidir amb els preparatius, el canvi i la posta en marxa de l’hospital actual. Membre actiu del Comitè d’infeccions des de 1988 fins a l’actualitat, és representant de l’Hospital en el programa VINCAT, entitat que vetlla pel control de la infecció als centres hospitalaris de Catalunya. També forma part del comitè de qualitat de l’Hospital des del seu inici fins ara i va ser membre inicial i després president del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital del 2004 fins el 2013.
Carles Horta és metge especialista en Medicina Interna i doctor en Medicina i Cirurgia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Abans de treballar a Vilafranca ho havia fet a l’Hospital de Sant Pau i a Sant Antoni Abat de Vilanova. Des del 1987 exerceix com a metge especialista en Medicina Interna a Vilafranca. Va ser cap d’aquest servei des del 1993 al 1999, anys que van coincidir amb els preparatius, el canvi i la posta en marxa de l’hospital actual. Membre actiu del Comitè d’infeccions des de 1988 fins a l’actualitat, és representant de l’Hospital en el programa VINCAT, entitat que vetlla pel control de la infecció als centres hospitalaris de Catalunya. També forma part del comitè de qualitat de l’Hospital des del seu inici fins ara i va ser membre inicial i després president del Comitè d’Ètica Assistencial de l’Hospital del 2004 fins el 2013.
Arnau Horta
Col·loqui Imaginaris fòssils i petromasculinitat Dijous 11 d’abril, 19h, Auditori del VINSEUM
Arnau Horta és doctor en Filosofia, comissari i investigador. Tant en la seva activitat curatorial com en el seu treball en el camp de la recerca s’ocupa principalment de l’anàlisi fenomenològic i polític del so i de l’escolta. Ha col·laborat amb el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Fundació Joan Miró, el Max Planck Institute (Berlín), el festival de videoart Loop, Eufònic o el Foment de les Arts i el Disseny (FAD), entre altres centres, festivals i iniciatives culturals. És el comissari de l’exposició Petromasculinitats.
Arnau Horta és doctor en Filosofia, comissari i investigador. Tant en la seva activitat curatorial com en el seu treball en el camp de la recerca s’ocupa principalment de l’anàlisi fenomenològic i polític del so i de l’escolta. Ha col·laborat amb el Museu Nacional Centre d’Art Reina Sofia (MNCARS), el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (MACBA), el Centre de Cultura Contemporània de Barcelona (CCCB), la Fundació Joan Miró, el Max Planck Institute (Berlín), el festival de videoart Loop, Eufònic o el Foment de les Arts i el Disseny (FAD), entre altres centres, festivals i iniciatives culturals. És el comissari de l’exposició Petromasculinitats.
Teresa Hoogeveen
Taula Rodona L’alteritat des del pensament i l’acció feministes Dimecres 17 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Teresa Hoogeveen és doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i membre del Seminari Filosofia i Gènere. La seva tesi, titulada Françoise Collin: From the Experience of Les Cahiers du Grif to the Difference Between the Sexes as Praxis, desenvolupa la noció de diferència dels sexes de l’escriptora, filòsofa i feminista Françoise Collin (1928-2012). És co-coordinadora, amb Caroline Glorie, del volum La première revue féministe francophone: Les Cahiers du Grif (Impressions Nouvelles, 2023) i ha dut a terme estades de recerca a la Université Saint-Louis–Bruxelles (2021) i al Laboratoire d’Études de Genre et Sexualité (LEGS-Université Paris 8, Paris, 2022).
Teresa Hoogeveen és doctora en Filosofia per la Universitat de Barcelona i membre del Seminari Filosofia i Gènere. La seva tesi, titulada Françoise Collin: From the Experience of Les Cahiers du Grif to the Difference Between the Sexes as Praxis, desenvolupa la noció de diferència dels sexes de l’escriptora, filòsofa i feminista Françoise Collin (1928-2012). És co-coordinadora, amb Caroline Glorie, del volum La première revue féministe francophone: Les Cahiers du Grif (Impressions Nouvelles, 2023) i ha dut a terme estades de recerca a la Université Saint-Louis–Bruxelles (2021) i al Laboratoire d’Études de Genre et Sexualité (LEGS-Université Paris 8, Paris, 2022).
Diana Gutiérrez
Jornada de bioètica: Nos-altres cuidem-nos Divendres 19 d’abril, 9h, Fòrum Berger-Balaguer
Diana Gutiérrez és metgessa intensivista de la UCI HRSC. Ha estat metgessa intensivista a UCI Hospital de Sant Boi (2012-2015), UCI Hospital Moisses Broggi (2012-2017), UCI Hospital Bellvitge (2015-2018) i metgessa intensivista a UCI CSAPG, des de l’any 2017 fins a l’actualitat. És coordinadora de trasplantaments de CSAPG des de l’any 2021 i membre del CEA del CSAPG.
Diana Gutiérrez és metgessa intensivista de la UCI HRSC. Ha estat metgessa intensivista a UCI Hospital de Sant Boi (2012-2015), UCI Hospital Moisses Broggi (2012-2017), UCI Hospital Bellvitge (2015-2018) i metgessa intensivista a UCI CSAPG, des de l’any 2017 fins a l’actualitat. És coordinadora de trasplantaments de CSAPG des de l’any 2021 i membre del CEA del CSAPG.
Raül Garrigasait
Conferència Els altres premoderns Dijous 18 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Raül Garrigasait és escriptor i hel·lenista. Ha publicat les novel·les Els estranys (2017) i Profecia (2023) i diversos assajos sobre història de la cultura com ara La ira (2020), Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder (2020) i País barroc (2020). Ha traduït obres de Plató, Goethe, Rilke, Papadiamandis, Joseph Roth, Peter Sloterdijk i Thomas Bernhard, entre altres. Movent-se entre la reflexió i la narrativa, aprofita elements d’una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.
Raül Garrigasait és escriptor i hel·lenista. Ha publicat les novel·les Els estranys (2017) i Profecia (2023) i diversos assajos sobre història de la cultura com ara La ira (2020), Els fundadors. Una història d’ambició, clàssics i poder (2020) i País barroc (2020). Ha traduït obres de Plató, Goethe, Rilke, Papadiamandis, Joseph Roth, Peter Sloterdijk i Thomas Bernhard, entre altres. Movent-se entre la reflexió i la narrativa, aprofita elements d’una llarga tradició literària i filosòfica per interrogar-se sobre els ídols i els malestars de la modernitat.
Isabel Galí
Conferència La frontera alegre, el contacte amb l’altre Dilluns 15 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Isabel Galí és periodista. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Relacions Internacionals, Cooperació i Dret Comunitari per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Andorra Televisió, CNN + i El Periódico. Redactora dels serveis informatius de TV3 des del 1998, la seva trajectòria arrenca a la redacció dels Telenotícies. Als serveis informatius també ha estat membre ENG i ha assumit corresponsalies com la de l'Orient Pròxim, del 2004 al 2006, i la d’Amèrica Llatina, al 2012. Ha estat sotsdirectora del programa Món, redactora d'informació internacional a TV3 i ha acomplert tasques de coordinació i cap de secció puntualment. És corresponsal de 3Cat a París des del setembre de 2023 com a resultat del procés de selecció intern per accedir a aquesta plaça. A més, també és professora associada de periodisme a les universitats Pompeu Fabra i Ramon Llull. També és vocal de la junta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
Isabel Galí és periodista. És llicenciada en Periodisme per la Universitat Autònoma de Barcelona i Màster en Relacions Internacionals, Cooperació i Dret Comunitari per la Universitat de Barcelona. Ha treballat a Andorra Televisió, CNN + i El Periódico. Redactora dels serveis informatius de TV3 des del 1998, la seva trajectòria arrenca a la redacció dels Telenotícies. Als serveis informatius també ha estat membre ENG i ha assumit corresponsalies com la de l'Orient Pròxim, del 2004 al 2006, i la d’Amèrica Llatina, al 2012. Ha estat sotsdirectora del programa Món, redactora d'informació internacional a TV3 i ha acomplert tasques de coordinació i cap de secció puntualment. És corresponsal de 3Cat a París des del setembre de 2023 com a resultat del procés de selecció intern per accedir a aquesta plaça. A més, també és professora associada de periodisme a les universitats Pompeu Fabra i Ramon Llull. També és vocal de la junta de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.
Lorena Fuster
Taula Rodona L’alteritat des del pensament i l’acció feministes Dimecres 17 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Lorena Fuster és professora del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, directora del Seminari Filosofia i Gènere i secretària acadèmica d'ADHUC (Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la Universitat de Barcelona). La seva recerca tracta el tema de la imaginació i els imaginaris en el pensament contemporani, en particular en el pensament femení. És la investigadora principal de dos projectes que analitzen la relació entre activisme de dones i filosofia en el tomb del s. XIX i XX. Sobre aquests temes ha publicat nombrosos articles en revistes i llibres i ha explorat la creació i transmissió del pensament a través de diferents formats.
Lorena Fuster és professora del Departament de Filosofia de la Universitat de Barcelona, directora del Seminari Filosofia i Gènere i secretària acadèmica d'ADHUC (Centre de Recerca Teoria, Gènere, Sexualitat de la Universitat de Barcelona). La seva recerca tracta el tema de la imaginació i els imaginaris en el pensament contemporani, en particular en el pensament femení. És la investigadora principal de dos projectes que analitzen la relació entre activisme de dones i filosofia en el tomb del s. XIX i XX. Sobre aquests temes ha publicat nombrosos articles en revistes i llibres i ha explorat la creació i transmissió del pensament a través de diferents formats.
Josep Maria Flotats
Teatre Voltaire / Rousseau. La disputa Divendres 19 d’abril, 20h, Teatre Cal Bolet
Josep Maria Flotats és actor i director de teatre. S'inicià a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona per, després, formar part de l'Escola Nacional Superior d'Art Dramàtic d’Estrasburg. L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Gérard Philipe i el 1980 amb el Premi de la crítica francesa per la seva interpretació a Une drôle de vie. Entre el 1981 i el 1983 va actuar a la Comédie Française amb la qual ha col·laborat en ocasions posteriors. I el 1984 retornà a Catalunya per capitanejar la creació del Teatre Nacional de Catalunya. Fundà la Companyia Flotats, amb seu al Teatre Poliorama, on aconseguí alguns dels seus grans èxits com a actor i director escènic, en especial amb Cyrano de Bergerac (1984). El 1996 inaugurà el TNC amb Àngels a Amèrica, de Tony Kushner. A Madrid va produir, dirigir i protagonitzar espectacles d’èxit com Arte, de Yasmina Reza (1998). És Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Josep Maria Flotats és actor i director de teatre. S'inicià a l’Agrupació Dramàtica de Barcelona per, després, formar part de l'Escola Nacional Superior d'Art Dramàtic d’Estrasburg. L'any 1970 fou guardonat amb el Premi Gérard Philipe i el 1980 amb el Premi de la crítica francesa per la seva interpretació a Une drôle de vie. Entre el 1981 i el 1983 va actuar a la Comédie Française amb la qual ha col·laborat en ocasions posteriors. I el 1984 retornà a Catalunya per capitanejar la creació del Teatre Nacional de Catalunya. Fundà la Companyia Flotats, amb seu al Teatre Poliorama, on aconseguí alguns dels seus grans èxits com a actor i director escènic, en especial amb Cyrano de Bergerac (1984). El 1996 inaugurà el TNC amb Àngels a Amèrica, de Tony Kushner. A Madrid va produir, dirigir i protagonitzar espectacles d’èxit com Arte, de Yasmina Reza (1998). És Doctor Honoris Causa per la Universitat Autònoma de Barcelona.
Jose Díez
Conferència Biaixos cognitius amb què pensem Dimarts 16 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Jose Díez és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (BA 1984). Ha estat professor a la Universitat Rovira i Virgili, i ho és de la Universitat de Barcelona, des de 2006; visitant acadèmic a la Universitat de München, NYU, LSE i Pittsburgh; i professor visitant en diverses universitats de Mèxic i Argentina. El seu darrer llibre és Del amor y otros engaños: Breve tratado filosófico sobre razones y pasiones (2018). És l’actual director del BarcelonaPensa, festival de filosofia organitzat per la Universitat de Barcelona i que és la matriu i origen del VilaPensa.
Jose Díez és doctor en Filosofia per la Universitat de Barcelona (BA 1984). Ha estat professor a la Universitat Rovira i Virgili, i ho és de la Universitat de Barcelona, des de 2006; visitant acadèmic a la Universitat de München, NYU, LSE i Pittsburgh; i professor visitant en diverses universitats de Mèxic i Argentina. El seu darrer llibre és Del amor y otros engaños: Breve tratado filosófico sobre razones y pasiones (2018). És l’actual director del BarcelonaPensa, festival de filosofia organitzat per la Universitat de Barcelona i que és la matriu i origen del VilaPensa.
Clara Cols
Conferència Els altres premoderns Dijous 18 d’abril, 19h, Penedès Televisió / Auditori del VINSEUM
Clara Cols és actriu, productora i cofundadora de la companyia Flyhard i de la Sala Flyhard. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Ha cursat estudis de violí. Actualment codirigeix la Sala Flyhard de Barcelona, on també du a terme tasques de producció i comunicació. Forma part de l’equip que ha reobert l’Espai Texas de Barcelona. També imparteix cursos de teatre per a infants i adults i col·labora amb diverses entitats com a directora d'escena. Com a actriu ha treballat sota les ordres de Jordi Casanovas, Clàudia Cedó i Cristina Clemente, entre altres. També interpreta textos propis en muntatges de petit format.
Clara Cols és actriu, productora i cofundadora de la companyia Flyhard i de la Sala Flyhard. Llicenciada en Història de l’Art per la Universitat de Barcelona. Ha cursat estudis de violí. Actualment codirigeix la Sala Flyhard de Barcelona, on també du a terme tasques de producció i comunicació. Forma part de l’equip que ha reobert l’Espai Texas de Barcelona. També imparteix cursos de teatre per a infants i adults i col·labora amb diverses entitats com a directora d'escena. Com a actriu ha treballat sota les ordres de Jordi Casanovas, Clàudia Cedó i Cristina Clemente, entre altres. També interpreta textos propis en muntatges de petit format.
Jordi Casasampera
Col·loqui Voltaire / Rousseau. La disputa Divendres 19 d’abril, 20h, Teatre Cal Bolet
Jordi Casasampera és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, i actualment és professor associat a la facultat de filosofia d'aquesta universitat. Ha publicat estudis sobre la filosofia de Plató i de Jan Patocka i sobre el teatre de Vaclav Havel. Ha combinat la dedicació a la filosofia i al teatre, tot formant-se en interpretació a l'Estudi Nancy Tuñón i en direcció escènica i dramatúrgia a l'Obrador de la Sala Beckett. Ha traduït i dirigit Protesta, de Vaclav Havel (Teatre La Seca - Espai Brossa) i ha escrit diversos textos teatrals, entre els quals Esperant Gaspar (XIè Premi de Teatre Les Taluries, Pagès Editors).
Jordi Casasampera és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona, i actualment és professor associat a la facultat de filosofia d'aquesta universitat. Ha publicat estudis sobre la filosofia de Plató i de Jan Patocka i sobre el teatre de Vaclav Havel. Ha combinat la dedicació a la filosofia i al teatre, tot formant-se en interpretació a l'Estudi Nancy Tuñón i en direcció escènica i dramatúrgia a l'Obrador de la Sala Beckett. Ha traduït i dirigit Protesta, de Vaclav Havel (Teatre La Seca - Espai Brossa) i ha escrit diversos textos teatrals, entre els quals Esperant Gaspar (XIè Premi de Teatre Les Taluries, Pagès Editors).
Irene Cambra
Cinefòrum Històries als marges de la societat convencional. Mirades diverses Dijous 18 d’abril, 16h, Auditori del VINSEUM
Irene Cambra és llicenciada en Psicologia (Universidad de Buenos Aires, Argentina, 2008) i doctora en Psicologia (Universidad del Salvador, Argentina, 2014). Ha estat professora a la Universitat de Buenos Aires. Des de 2019 és PDI de la UVic-UCC. Professora de Bioètica a la UVic-UCC i UManresa-UCC als graus de Fisioteràpia i Podologia, i professora associada de Bioètica al grau de Biologia Humana de la Universitat Pompeu Fabra. Fa recerca amb l’equip Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) sobre temes de bioètica, l’articulació entre bioètica i cinema, i l'ensenyament de la bioètica a través de mitjans audiovisuals.
Irene Cambra és llicenciada en Psicologia (Universidad de Buenos Aires, Argentina, 2008) i doctora en Psicologia (Universidad del Salvador, Argentina, 2014). Ha estat professora a la Universitat de Buenos Aires. Des de 2019 és PDI de la UVic-UCC. Professora de Bioètica a la UVic-UCC i UManresa-UCC als graus de Fisioteràpia i Podologia, i professora associada de Bioètica al grau de Biologia Humana de la Universitat Pompeu Fabra. Fa recerca amb l’equip Methodology, Methods, Models and Outcomes of Health and Social Sciences (M3O) sobre temes de bioètica, l’articulació entre bioètica i cinema, i l'ensenyament de la bioètica a través de mitjans audiovisuals.
Ester Busquets
Jornada de bioètica: Nos-altres cuidem-nos Divendres 19 d’abril, 9h, Fòrum Berger-Balaguer
Ester Busquets és doctora en Filosofia, diplomada en Infermeria i professora de bioètica en la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Coordinadora de formació i investigació de la Càtedra de Bioètica Fundació Grifols UVic-UCC. Assessora de diferents comitès d’ètica assistencial.
Ester Busquets és doctora en Filosofia, diplomada en Infermeria i professora de bioètica en la Facultat de Ciències de la Salut i el Benestar de la Universitat de Vic-Universitat Central de Catalunya. Coordinadora de formació i investigació de la Càtedra de Bioètica Fundació Grifols UVic-UCC. Assessora de diferents comitès d’ètica assistencial.
Roser Blanch
Taller + Exposició Jo soc l’AltrX, projecte de fotografia i exposició Vestíbul del VINSEUM. Del 10 al26 d'abril. Inauguració: dimecres 10 d’abril, 19.30h.
Roser Blanch és fotògrafa. S’interessa per la fotografia mentre estudia art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, i en paral·lel a la seva carrera com a membre i sòcia fundadora de la Sala Flyhard realitza un curs de fotografia documental a l’escola IDEP de Barcelona sota la direcció de Manuel Úbeda. De la Sala Flyhard de Barcelona, a més, n’ha portat la direcció artística, juntament amb el seu equip, format per Clara Cols i Sergio Matamala. Durant tot aquest període, també ha estat responsable de la imatge de la productora i ha realitzat la fotografia dels espectacles que s’hi han produït. També ha treballat com a fotògrafa per a altres companyies, entre les quals destaquen el Teatre Tantarantana, La Perla 29, on hi ha publicat un llibre sobre el procés de creació de l’obra de teatre Boscos de Wajdi Mouawad. També és fotògrafa del projecte Escenaris Especials, del festival EVA (En Veu Alta), i VilaPensa de Vilafranca, entre altres treballs. Actualment està desenvolupant un treball sobre la iconografia de la dansa tradicional de nova creació, una proposta d’investigació inspirada en el treball de Eadweard Muybridge i en col·laboració amb l’Esbart Sant Martí de Barcelona, treball que ha rebut una Beca Crea 2022 de l’Ajuntament de Barcelona.
Roser Blanch és fotògrafa. S’interessa per la fotografia mentre estudia art dramàtic a l’Institut del Teatre de Barcelona, i en paral·lel a la seva carrera com a membre i sòcia fundadora de la Sala Flyhard realitza un curs de fotografia documental a l’escola IDEP de Barcelona sota la direcció de Manuel Úbeda. De la Sala Flyhard de Barcelona, a més, n’ha portat la direcció artística, juntament amb el seu equip, format per Clara Cols i Sergio Matamala. Durant tot aquest període, també ha estat responsable de la imatge de la productora i ha realitzat la fotografia dels espectacles que s’hi han produït. També ha treballat com a fotògrafa per a altres companyies, entre les quals destaquen el Teatre Tantarantana, La Perla 29, on hi ha publicat un llibre sobre el procés de creació de l’obra de teatre Boscos de Wajdi Mouawad. També és fotògrafa del projecte Escenaris Especials, del festival EVA (En Veu Alta), i VilaPensa de Vilafranca, entre altres treballs. Actualment està desenvolupant un treball sobre la iconografia de la dansa tradicional de nova creació, una proposta d’investigació inspirada en el treball de Eadweard Muybridge i en col·laboració amb l’Esbart Sant Martí de Barcelona, treball que ha rebut una Beca Crea 2022 de l’Ajuntament de Barcelona.
Norbert Bilbeny
Sopar filosòfic Filosofia pràctica per a la gent corrent Dimecres 17 d’abril, 21h, Restaurant El Cigró d´Or
Norbert Bilbeny és professor emèrit i catedràtic d’Ètica a la Universitat de Barcelona. Impulsor del Comitè d'Integritat de la Recerca de l'Institut de Salut Pública de Barcelona (IMAS), del màster en Immigració i Educació Intercultural de la UB i de l’Observatori d’Ètica Intercultural (Parc Científic de Barcelona). Coordinador del grup de recerca GISME, és també president de la comissió ètica de la UB. Ha impartit conferències i ensenyaments a universitats de l'estranger com Berkeley, Harvard, Toronto, Northwestern, Chicago, així com al CNRS de París i a l’Institut Tecnològic de Monterrey. Autor de més de 45 llibres, ha estat guardonat amb els premis Joan Estelrich (1979), Josep Pla (1984) i Anagrama d'assaig (1987). Ha col·laborat amb diversos diaris com ara l’Avui i el Diari de Barcelona, i, des de 1985, a La Vanguardia.
Norbert Bilbeny és professor emèrit i catedràtic d’Ètica a la Universitat de Barcelona. Impulsor del Comitè d'Integritat de la Recerca de l'Institut de Salut Pública de Barcelona (IMAS), del màster en Immigració i Educació Intercultural de la UB i de l’Observatori d’Ètica Intercultural (Parc Científic de Barcelona). Coordinador del grup de recerca GISME, és també president de la comissió ètica de la UB. Ha impartit conferències i ensenyaments a universitats de l'estranger com Berkeley, Harvard, Toronto, Northwestern, Chicago, així com al CNRS de París i a l’Institut Tecnològic de Monterrey. Autor de més de 45 llibres, ha estat guardonat amb els premis Joan Estelrich (1979), Josep Pla (1984) i Anagrama d'assaig (1987). Ha col·laborat amb diversos diaris com ara l’Avui i el Diari de Barcelona, i, des de 1985, a La Vanguardia.
Ian Bermúdez
Cinema + Fòrum Orlando, mi biografía política Dissabte 20 d’abril, 17.00 h, Cinema Kubrick
Ian Bermúdez és escriptor i activita trans. Nascut a Sant Sadurní d’Anoia, és llicenciat en Filologia Anglesa i Màster en traducció i interpretació. És professor d’anglès i d’alfabetització en una escola per a persones adultes. Entre la seva obra publicada es troba el poemari Ser h(u)ome*∞(à) i la novel·la gràfica Transito. Va col·laborar en l’escriptura del llibre ¿Seguro que no passa nada? Reflexiones de una mare activista pro LGTBI de Pepa Nolla (2021) i és autor de Transitem, novel·la gràfica sobre diferents vivències trans, il·lustrada per Lucía de Palau (2021). També ha estat coordinador al costat de Ian de la Rosa de DebuT*, un laboratori de formació i creació a partir de l’exploració de gènere i noves identitats Trans*, Queer i no binàries +. Porta quatre temporades a la Sala Beckett (2018-2021) i el seu primer resultat ha estat l’obra de teatre de creació col·lectiva BlaBlaTrans*.
Ian Bermúdez és escriptor i activita trans. Nascut a Sant Sadurní d’Anoia, és llicenciat en Filologia Anglesa i Màster en traducció i interpretació. És professor d’anglès i d’alfabetització en una escola per a persones adultes. Entre la seva obra publicada es troba el poemari Ser h(u)ome*∞(à) i la novel·la gràfica Transito. Va col·laborar en l’escriptura del llibre ¿Seguro que no passa nada? Reflexiones de una mare activista pro LGTBI de Pepa Nolla (2021) i és autor de Transitem, novel·la gràfica sobre diferents vivències trans, il·lustrada per Lucía de Palau (2021). També ha estat coordinador al costat de Ian de la Rosa de DebuT*, un laboratori de formació i creació a partir de l’exploració de gènere i noves identitats Trans*, Queer i no binàries +. Porta quatre temporades a la Sala Beckett (2018-2021) i el seu primer resultat ha estat l’obra de teatre de creació col·lectiva BlaBlaTrans*.
AL-V
Xerrada + Concert L’alteritat Dissabte 20 d’abril, 20:15 h, Claustre de la Trinitat
AL-V és una artista no-binària i una de les figures clau de la Barcelona queer i dissident. És fundadora del col·lectiu Futuroa Sarao Drag, les festes drag de la sala Apolo, així com amfitriona del programa de ràdio Queer Up Your Life a Ràdio Primavera Sound, i del programa HAB910 a betevé. També ha publicat diversos singles i EPs, entre els quals destaca Non Querro Morrer, (2021).
AL-V és una artista no-binària i una de les figures clau de la Barcelona queer i dissident. És fundadora del col·lectiu Futuroa Sarao Drag, les festes drag de la sala Apolo, així com amfitriona del programa de ràdio Queer Up Your Life a Ràdio Primavera Sound, i del programa HAB910 a betevé. També ha publicat diversos singles i EPs, entre els quals destaca Non Querro Morrer, (2021).