Ponents

Conferència Passió i subversió política? 
Diumenge 10 d'abril, 12 h, Auditori del VINSEUM 

Tomàs Alcoverro, és periodista. Ha estat corresponsal de La Vanguardia a l’Orient Mitjà des del 1970, des d'on ha cobert guerres, invasions, revolucions, cops d'estat, intifades palestines i els esdeveniments més importants de la zona. També ha estat corresponsal a París i a Atenes. Anteriorment havia estudiat Dret i Periodisme, i va ser professor ajudant de Dret Internacional a la Universitat de Barcelona. Està en possessió de la Gran Creu d'Isabel la Catòlica al màxim grau de comanador i de la Creu de Sant Jordi. També ha rebut els premis de Periodisme Godó, Gaziel, Cirilo Rodríguez i Ortega y Gasset, aquest compartit amb altres periodistes espanyols que van informar sobre la guerra de l'Iraq el 2003. També ha rebut el premi de Periodisme Internacional Vázquez Montalbán 2006; el 2010 va obtenir un nou guardó del Club Internacional de Premsa de Madrid per la seva rellevant carrera periodística; a l'estiu del 2012 va rebre l’Encomana de Número de l'Ordre del Mèrit Civil; el 2014 va ser guardonat pel Memorial Joan Gomis per la seva trajectòria professional. Alcoverro, que ha publicat al voltant de set mil cròniques, és autor del llibre El Decano (2006), on recull una selecció dels seus articles. Després va publicar Mirallismes d'Orient (2007), que recull una bona part dels seus treballs difosos al bloc Diario de Beirut. Amb Pilar Rahola publica Atrapats a la discòrdia (2022) un llibre de converses sobre el conflicte palestino-israelià editat per Destino. L’any 2020 rep el prestigiós premi Ofici de periodista del Col·legi de Periodistes de Catalunya. En el seu darrer llibre Tot està per dir (2021) explica històries que ell sempre ha escrit amb bolígraf abans de passar al teclat. “Escric totes les guerres a mà sobre paper. És més sensual”. 

Conferència Passió i subversió política? 
Diumenge 10 d'abril, 12 h, Auditori del VINSEUM 

Ander Errasti és doctor en humanitats –Ètica i Filosofia Política– per la Universitat Pompeu Fabra. La seva investigació es va centrar en la revisió normativa de la proposta cosmopolita d'Ulrich Beck. Va obtenir la llicenciatura en Filosofia per la Universitat de Barcelona, MA in Political Philosophy per la UPF, Diplomatura en Ciències Empresarials per la UB i Màster Avançat en Ciències Jurídiques per la UPF. Actualment és Investigador de l'Institut d'Estudis de l'Autogovern –IEA–, assessor en matèria de polítiques comparades d'autogovern, professor associat al departament de Ciències Polítiques de la UB i professor col·laborador a la Universitat Oberta de Catalunya. Des del setembre del 2019 fins al 31 de març del 2020 va exercir de Gestor del Coneixement a la Unitat de Coordinació Acadèmica d'Humanitats a la UPF. També és, des del 2013, investigador de Globernance: Institut de Governança Democràtica de Donostia. Anteriorment ha estat Policy Leader Fellow de l'School of Transnational Governance a l'European University Institute de Florència (gener-juliol 2019). També va fer una estada de doctorat al Department of Politics and International Relations d’Oxford University. Finalment, també és un membre del grup GISME de la UB des del 2010 i com a tal ha organitzat diverses activitats de transferència del coneixement, incloent-hi col·laboracions amb el Museu del Prado, la Fundació Espanyola per a la Ciència i la Tecnologia (FECYT) o Jakiunde (l’Acadèmia Basca de Ciències i Humanitats). I encara com a membre de GISME és part de la coordinació del projecte Centre (A Narrative Approach to Improve Citizens' Ageing and Well-Being), finançat per l'European Institute of Innovation and Technology –EIT Health– (2016-2020). També va ser Project Manager del projecte SIforaGE (Social Innovation for Active and Healthy Ageing for Sustainable Economic Growth), finançat per la Comissió Europea (2013-2016). Publica regularment en mitjans en euskera, català i castellà, i participa en programes tant de ràdio com de TV. També està implicat en diverses entitats de la societat civil que treballen a favor de fer compatible la diversitat i la cooperació a la democràcia a Europa.  

Taula rodona A qui pertany el meu cos? 
Dissabte 9 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Carme Riu és llicenciada en psicologia i pedagogia per la Universitat Autònoma de Barcelona. Diplomada en Estudis Superiors Especialitzats en Psicologia Social Crítica per la Universitat Autònoma de Barcelona. Professora de l’Institut Joan Salvat-Papasseit de Barcelona. Presidenta de l’Associació Dones no Estàndards. Membre del Consell Executiu de les persones amb discapacitat a l’Ajuntament de Barcelona (Triada per sufragi universal en què van votar 148.481 persones amb discapacitat). Experta en el Consell d’Europa en Dona i Discapacitat. Experta en l’elaboració dels Plans d’Acció i Desenvolupament de les Polítiques de Dones de la Generalitat de Catalunya 2008-20 i membre permanent  del Consell Nacional de Dones de Catalunya. Representant del Consell Nacional de Dones de Catalunya a Nacions Unides en la convocatòria sobre l'Estatut de les Dones (2000-2005-2006-2010). Autora de diversos llibres. Membre permanent del Consell de Participació de la Dona de l’Estat espanyol. Membre de l’Observatori de Violència de la Dona de l’Estat espanyol. Autora de l’estudi “Diagnosi de Necessitats Específiques per l’Abordatge de les Violències Masclistes en les Dones amb Discapacitat i Propostes d’Actuació” (2020).

Taula rodona A qui pertany el meu cos? 
Dissabte 9 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Jordi Reviriego és llicenciat en medicina i cirurgia per la Universitat de Barcelona, especialista en medicina familiar i comunitària. Màster en geriatria per la Universitat Autònoma de Barcelona. Postgrau en Teràpia breu estratègica per la facultat de psicologia de la Universitat de Girona. Especialista en diversitat de gènere a la Unitat Trànsit: Atenció i promoció de la salut de les persones trans *. 

Taula rodona A qui pertany el meu cos? 
Dissabte 9 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Eiden Marín és graduat en filosofia per la Universitat de Barcelona. Màster Oficial Interuniversitari en Estudis de dones, ciutadania i gènere. Ha cursat part del grau d’Educació Social. Des de l’abril de 2017 treballa al servei Trànsit, d’atenció i promoció de la salut de les persones trans * i des del setembre de 2019 a la UOC com a tutor-col·laborador en treballs de final de grau en l’àrea de Feminismes i diversitat sexual i de gènere. Des de 2021 és col·laborador de la ONG Kasa trans * i des de l’octubre de 2021 també treballa a l’Institut Diversitas com a tècnic de recerca i formació. La seva trajectòria acadèmica i professional entronca directament amb una llarga trajectòria d’activisme en diferents moviments socials, en la actualitat principalment en el col·lectiu trans i bisexual. Creu en el gran valor de l’educació com a eina per transformar el món i obrir mirada cap a la diversitat de forma interseccional i interdisciplinària. A més, l’apassionen els jocs de taula i de rol com a eines de diversió i hi veu un potencial educatiu i transformador.

Taula rodona A qui pertany el meu cos? 
Dissabte 9 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Linda Porn és puta, mare soltera, artista i migrant. Artista multidisciplinar diplomada del Teatro Campesino e Índigena de Mèxic. Els seus temes són el transfeminisme, la postpornografia, el colonialisme, el treball sexual i la maternitat. La seva obra s’ha exposat a diversos museus com el MoMA i en diferents festivals de treballadores sexuals, com el San Francisco Bay Area Sex Worker Film. Sindicada al sindicat de treballadores sexuals espanyol, també és col·laboradora de CATS, comitè de treballadores sexuals. Juntament amb l'artista Daniela Ortiz van fundar el grup Madres, de resistència i denúncia davant la violència institucional racista a les famílies migrants mitjançant les lleves de custòdia. La seva última peça, La Llorona, performance-video i teatre (2021) aborda aquesta violència. Ha col·laborat com a escriptora no formada en tres llibres. 

Conferència Desig, luxúria i enveja 
Divendres 8 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Joan-Carles Mèlich és doctor en filosofia i lletres per la Universitat Autònoma de Barcelona, on exerceix de professor titular de Filosofia de l’educació. Entre els seus llibres, destaquen Filosofía de la finitud (2002), La lliçó d’Auschwitz (2001), Ética de la compasión (2010) i Lógica de la crueldad (2014). Des de fa quinze anys s’ha dedicat a elaborar una “filosofia antropològica de la finitud” en les seves diverses expressions: el cos, el símbol, l’alteritat, la memòria, el desig, la contingència, el silenci i la mort. L’any 2015 va iniciar, amb La lectura com a pregària, la publicació dels seus Fragments filosòfics a l’Editorial Fragmenta, que tenen la seva continuació en La prosa de la vida. El 2018 va publicar Contra els absoluts, un llibre de converses amb l'editor Ignasi Moreta, i el 2019 La religió de l'ateu i La sabiduria de lo incierto. El seu darrer llibre és La fragilidad del mundo (2021).  També ha estat un dels curadors del llibre Emparaular el món. El pensament antropològic de Lluís Duch. (2011) A Fragmenta també dirigeix la col·lecció Biblioteca de Pensament Contemporani des de la seva creació, el 2021.  

Conferència Desig, luxúria i enveja 
Divendres 8 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Anna Punsoda és periodista i escriptora. És llicenciada en periodisme per la Universitat Ramon Llull i en filosofia per la Universitat de Barcelona. Posteriorment va estudiar un màster de Pensament i Estudis clàssics a la mateixa universitat, on va presentar una tesina sobre el pensament social i polític de Joan Maragall. S’ha especialitzat en periodisme cultural i ha treballat en diverses fundacions (Fundació Catalunya Oberta, Catdem) i mitjans escrits i audiovisuals (El País, el diari ARA, Nació Digital, Catalunya Ràdio, RAC1, La Mira...) El 2017 va impulsar La Llança, el suplement cultural d’El Nacional. Està vinculada a l'Ateneu Barcelonès.  Els llits dels altres  és la seva primera novel·la, amb la qual va guanyar el Premi Roc Boronat 2018.  Des de 2020 és editora de la revista Dialogal.  

Xerrada Gloria Lasso: Las mujeres nunca decimos la verdad 
Divendres 8 d'abril, 21.30 h, Societat la Principal "El Casal" 

Anna Roig és cantant, compositora i intèrpret. Tot estudiant educació musical a la ciutat de Lió va descobrir un estil musical que la va captivar per la seva escriptura, composició i interpretació: la cançó francesa. De mare francesa i pare català, sempre havia escoltat i cantat cançons del país veí, però va ser aleshores que va prendre consciència d’aquest moviment artístic i les seves característiques. Per endinsar-se en l’univers d’aquelles cançons que li agradaven i per aprendre a fer-ne de pròpies, va cursar a l’École National de Musique de Villeurbanne assignatures com escriptura de textos, musicació de textos, interpretació de cançons, posada en escena, anàlisi de cançons i veu...   L’any 2005 va crear el grup  L’ombre de ton chien, amb el qual va interpretar versions de cançons franceses i, després de tres anys, es va plantejar fer un pas endavant i un canvi en el repertori, passant a fer cançons escrites i compostes per ella. El grup, que va passar a dir-se Anna Roig i L’ombre de ton chien, va treure un primer disc homònim l’any 2009, amb el qual es va guanyar el reconeixement del públic i la crítica. No obstant això, la total consolidació i el seu notable reconeixement com a autora arriba l’any 2011 amb el segon disc Bigoti Vermell, i amb el tercer, Un pas i neu i un pas, l’any 2014. L’últim projecte musical ha estat La Tendresse. Hommage aux belles chansons on versiona nou cançons franceses, juntament amb l’Àlex Cassanyes Big Band Project. També és autora del llibre de relats breus Tant de veritat com les coses que penso, les coses que m’invento i les coses que he somiat (2012). En paral·lel a la seva activitat artística, també ha mantingut sempre el contacte amb el món de l’educació musical, i ha desenvolupat la seva tasca docent a l’Escola Municipal de Música de Martorell i actualment també a l’Escola de Municipal de Música Maria Dolors Calvet de Vilafranca, i fent tallers i xerrades al voltant del món de la cançó en diferents contextos. Entre els seus reconeixements hi ha: 2n premi 2008 al Concurs de cantautors/es d’Horta Guinardó; 1r premi 2008 a la Trobada de Cançoners, Romancers i Cantautors de Bescaran; Premi Enderrock 2009 Grup Revelació segons la crítica; Premi Cerverí 2009 a la millor lletra de cançó per Corro sota la pluja; Premi Carles Sabater 2009 pel tema Corro sota la pluja; Premi ARC 2011 en la categoria de cançó d’autor; Premi Enderrock 2012 al millor disc de cançó d’autor per votació popular i al Millor directe per votació popular.  

Conferència Eros i educació: a propòsit de la filosofia de l'educació de Joaquim Xirau 
Dijous 7 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Marta Palacín és professora d'Antropologia Filosòfica a la Universitat de Barcelona i coordinadora del cicle Filosofia i cinema. Llicenciada en periodisme per la UAB i en filosofia per la UB, és màster en Tradició Clàssica i Pensament Contemporani i finalitza enguany el seu doctorat en filosofia, enfocat en la filosofia política i la història del pensament. També està treballant en la traducció i l'estudi de Les diferències entre Plató i Aristòtil. Forma part del grup d'investigació Eidos: Platonisme i Modernitat. Ha estat investigadora visitant a la National Hellenic Research Foundation d'Atenes i a la Università degli Studi Roma Trè. És membre del comitè de redacció de l'Anuari de la Societat Catalana de Filosofia. Compta amb publicacions en revistes i llibres de Filosofia i participa en iniciatives per a la seva difusió, com és el cas del curs del Casal La Principal de Vilafranca, vinculat a la càtedra de la UB Llorens i Barba. 

Conferència Eros i educació: a propòsit de la filosofia de l'educació de Joaquim Xirau 
Dijous 7 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Conrad Vilanou és catedràtic del departament de Teoria i Història de l’Educació de la Universitat de Barcelona, s’especialitzà en l’anàlisi dels conceptes, els discursos i les narratives pedagògiques i aprofundí en la història de l’educació física i de l’esport. Director de la revista Temps d’Educació , que edita l’Institut de Desenvolupament professional de la UB des de l’any 1997. Ha publicat més de 100 articles en revistes especialitzades i més de 100 capítols de llibres. Ha dirigit 35 tesis doctorals, sobretot en el camp del pensament pedagògic i social i és autor de llibres relacionats amb la pedagogia i l’esport, com  L’esport a Sants-Montjuïc  (1994),  Historia de la educación física y el deporte a través de los textos   (1995) i   Més enllà de l’espectacle mediàtic  (2013). També coordinà el llibre   Cos, esport i pedagogia. Històries i discursos   (2012). És l’actual president de la Junta de la Societat Catalana de Filosofia. 

Conferència La platja d'Aristòtil 
Dijous 7 d'abril, 18 h, Societat la Principal "El Casal" 

Àngels Dalmau és  historiadora i escriptora. Autora de la novel.la Habanera, amb la qual va obtenir el Premio Luis Berenguer l’any 1998.

Conferència La platja d'Aristòtil 
Dijous 7 d'abril, 18 h, Societat la Principal "El Casal" 

Maria Belmonte va estudiar Història a la Universitat de Deusto i Antropologia a l'Autònoma de Barcelona. El 1995 es va doctorar al departament d'Antropologia Social de la Universitat del País Basc amb una tesi sobre Història de les Religions. Exerceix professionalment com a traductora tecnicoliterària. Ha publicat Pelegrins de la bellesa. Viatgers per Itàlia i Grècia (2015), Els senders del mar. Un viatge a peu (2017) i A terra de Dioniso. Vagabundejos pel nord de Grècia (2021). Ha viscut a diverses ciutats, en una illa mediterrània i, actualment, resideix a Font-Rubí. 

Conferència Les cadenes del cor. El poder, l'ètica i les passions 
Dimecres 6 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Marta Contijoch és antropòloga i doctoranda en Antropologia Social a la Universitat de Barcelona. Membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà i del Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials. Part de la seva trajectòria investigadora s’ha centrat, d’una banda, en les formes de cultura popular infantil de carrer a Barcelona. Des de l’any 2018, ha desenvolupat la seva recerca etnogràfica a la Baixa Casamance (Senegal) i s’interessa sobretot per les infraestructures, les formes de transport i mobilitat, les relacions quotidianes entre informalitat i Administració i pel paper que hi juguen, en aquest context i en la vida urbana en general, tant allò religiós com les expressions de l’ocult i allò sobrenatural.  

Conferència Les cadenes del cor. El poder, l'ètica i les passions 
Dimecres 6 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Manuel Delgado és catedràtic d'antropologia a la Universitat de Barcelona. Director de GRECS (Grup de Recerca en Exclusió i Control Socials). Membre de l’Observatori d’Antropologia del Conflicte Urbà. Els seus àmbits de treball són l’antropologia religiosa i l’antropologia urbana. Ha publicat principalment sobre violència ritual i apropiacions socials de l’espai urbà. Entre els seus títols hi ha: El animal público (Premio Anagrama de Ensayo, 1999), Luces iconoclastas (2001), Disoluciones urbanas (2002), Elogi del vianant (2005), Sociedades movedizas (2007), La ciudad mentirosa (2008), El espacio público como ideologia (2011) i Ciudadanismo (2016).  

Conferència Les diverses dimensions de la seducció  
Dimarts 5 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Gilles Lipovetsky és un filòsof i sociòleg francès, molt conegut per analitzar el postmodernisme i l'hipermodernisme. És professor agregat de filosofia a la Universitat de Grenoble i membre del Consell d'Anàlisis de la Societat, a més d'altres càrrecs oficials. En les seves principals obres (en particular en L'ère du vide,1983) analitza el que s'ha considerat la societat postmoderna, amb temes recurrents com el consum, l’hiperindividualisme contemporani, la hipermodernitat, la cultura de masses, l’hedonisme, la moda i l’efímer, els mass media, el culte a l’oci, la cultura com a mercaderia, l’ecologisme com a disfressa, entre altres temes. En una de les principals obres (L'ère du vide,1983), Lipovetsky hi analitza una societat “postmoderna” marcada, segons ell, per una separació de l’esfera pública, i alhora una pèrdua del sentit de les grans institucions col·lectives (socials i polítiques) i una cultura “oberta” sobre la base d’una regulació cool de les relacions humanes (tolerància, hedonisme, personalització dels processos de socialització, educació permissiva, alliberament sexual, humor...). Aquesta visió de la societat planteja un neoindividualisme de tipus narcisista i, més encara, allò que Lipovetsky anomena “la segona revolució individualista”. Un dels seus darrers llibres és Plaire et toucher / Gustar y emocionar (2017 i 2020 respectivament). 

Conferència Les diverses dimensions de la seducció  
Dimarts 5 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Xavier Bassas és filòsof, traductor i editor. Professor d’estudis francesos a la Universitat de Barcelona. Recentment ha publicat l’assaig Jacques Rancière. L'assaig de la igualtat (2018); un diàleg amb Rancière sobre la política del llenguatge, El litigio de las palabras (2020), i ha coeditat, amb Laura Llevadot, un llibre col·lectiu titulat Pandémik (2021). 

Conferència La persona humana, una passió inútil?  
Dilluns 4 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Ignasi Roviró és doctor en filosofia per la Universitat de Barcelona amb una tesi sobre el concepte d’història de Jean Paul Sartre (1994). Imparteix les assignatures d’Estètica i d’Història de la filosofia catalana a la Facultat de Filosofia de la Universitat Ramon Llull. Ha publicat: Francesc Mirabent Vilaplana (2003), The Aesthetics of organisations as philosophical aesthetics (2002), Diccionari de filòsofs, teòlegs i mestres del seminari de Vic (1749-1968) (2000), i El concepte de “historie” a la “critique” de la raison dialectique” i les seves bases ontològiques a “l’être et le néant” (1996). Ha estat degà i vicepresident del Patronat d’Estudis Osonencs (1996-2005), secretari (1998-2004) i vicepresident (2004-2007) de la Societat Catalana de Filosofia.

Conferència La persona humana, una passió inútil?  
Dilluns 4 d'abril, 19 h, Auditori del VINSEUM 

Begoña Román Maestre és doctora en filosofia i professora d’ètica i bioètica a la Universitat de Barcelona. És membre del grup d’investigació Aporia: Filosofia contemporània, Ètica i Política. Del 1996 al 2007 va dirigir la Càtedra d’Ètica de la Universitat Ramon Llull. És Presidenta del Comitè d’Ètica de Serveis Socials de Catalunya i vocal del Comitè de Bioètica de Catalunya. 

Conferència Desig i literatura. Trobada de lectors. 
 Dijous, 31 de març, 19h, Fòrum Berger-Balaguer 

Najat El Hachmi  és escriptora. Va estudiar filologia àrab a la Universitat de Barcelona i  va presentar un informatiu setmanal en llengua amaziga a l'antiga emissora Catalunya Cultura. Va fer de mitjancera cultural a Vic i de tècnica d'acollida a Granollers. Actualment resideix a Barcelona, on es dedica exclusivament a la literatura. Des de la publicació del seu primer llibre,  Jo també soc catalana (2004), ha participat en diferents taules rodones i fet conferències a Catalunya i altres països. Ha col·laborat en alguns mitjans de comunicació com Catalunya Ràdio, ha publicat articles al diari El 9 Nou de Vic, a la revista digital Esguard, La Maleta de Portbou, L'Avenç o Letras Libres, i des del 2008 és col·laboradora d'El Periódico de Catalunya. Va ser guanyadora de l’edició 2008 del Premi Ramon Llull de novel·la amb la novel·la  L’últim patriarca, que ha estat traduïda a deu llengües. Altres llibres publicats són: La caçadora de cossos (2011), La filla estrangera (2015), La mare de llet i mel (2018), Sempre han parlat per nosaltres (2019), etc.